Estació Orbital MIR

Dades genèriques:

  • Estació orbital 27 KS
  • País ‘d’origen: URSS. Programa MIR
  • Llançadors: Protón K, R-7 Soyuz U, Shuttle LV.
  • Llançament (mòdul base): 20 febrer de 1986.
  • Cosmòdrom: Baikonur, RSS de Kazajistán, URSS
  • Longitud acumulada (mòduls i naus) 93 m
  • Diàmetre dels mòduls: 4,35 m
  • Massa: 129,700 kg
  • Tripulació: 3 (permanents)/ 12 (màxim)
  • Volum habitable: 350m3 – Massa: 130.000 kg.
  • Estructura: Aleació d’alumini lleuger cobert amb capes de kévlar
  • Ports per a mòduls: 6
  • Mòduls interconnectats: 7
  • Panells solars: 13, amb una superfície de 400 m2, potència elèctrica de 40-50Kw I VOLTATGE DE 28,6 V.
  • Dies en òrbita: 5,510 dies (15 anys i 31 dies). Dies tripulada: 4,592 dies
  • Orbites per dia: 15,7

Mòduls:

  • Mòdul base (1986)
  • Mòdul científic Kvant I (1987)
  • Mòdul logístic i científic Kvant II (1989)
  • Mòdul tecnològic Kristall (1990)
  • Laboratori científic Spektr (1995)
  • Mòdul d’acoblament de transboradors espacials Shuttle Docking Module (1995).
  • Laboratori científic Priroda (1996)

Mòdul Base

És el cor i cervell de l’estació.  Servia d’allotjament a la tripulació, controlava i monitoritzava tots els sistemes de l’estació. S’hi anirien acoblant altres mòduls posteriorment. Es tracta d’un espai polivalent per menjar, descansar, fer exercici, netejar-se… els terres i sostres estaven pintats de manera diferent per oferir als astronautes un ambient psicològicament familiar.

Format per petites cabines de repòs amb sacs de dormir, una àrea de menjador i reunió amb cuina i taula col·lectiva, així com dipòsit i reclosa per a les restes. També estava dotat d’equips d’higiene personal (lavabo, vàter i dutxa) i manteniment de la forma física i to muscular pels astronautes durant períodes llargs sense gravetat (bicicleta estàtica i cinta mòbil).

 

Mòdul Kristall

Darrer mòdul de la Mir que va formar part del programa espacial de la URSS.

Dividit en 3 zones:

  • Laboratori o factoria
  • Compartiment a l’observació astrofísica i geofísica.
  • Unitat d’acoblament de naus. Estava formada per dos ports APAS-89 (Androgynous Peripheral Attacht System), capaços de rebre naus de més de 100 tones. Servia de nexe entre la Mir i els transbordadors de la NASA

Les funcions principals eren:

  • Producció i processament de materials d’alta tecnologia destinats a la industria soviètica.
  • Servir de port als transbordadors espacials

Mòdul Priroda

El Prioda o (naturalesa) va ser l’últim mòdul acoblat a la Mir el 26 d’abril de 1996. Fabricat conjuntament per la Federació Russa, Francesa, Alemanya i República Txeca.

El seu objectiu era captar dades i estudiar la climatologia, l’oceanografia i l’ecologia terrestres.